Ressaca de Mundial (iII)

Publicat: Dt Set 14, 2010 5:11 pm

Comentaris sobre l'última entrada del blog...

AdSense

Publicat: Dj Set 16, 2010 9:17 am

El baloncesto que más dinero mueve en este planeta está gestionado por una empresa privada. Es lógico que si nosotros nos acercamos a Ronald McDonald a convencerle de las ventajas del bocata de tortilla y el jamón con tomate nos ignore en el mejor de los casos. No pensará en cambiar su producto aunque haya un puñado de europeos por ahí diciendo que el BigMac es una mierda. En el deporte pasa igual, Stern fabrica su producto y las mejoras que introduzca en él van encaminadas a aumentar la productividad y rentabilidad, la federación del deporte en cuestión solo tiene la opción de adaptarse a las exigencias del nuevo mercado o convertirse en los defensores de un pasatiempo minoritario y finalmente arcaico como puede ser el croquet.

La NBA no se va adaptar a las normas Fiba porque no le renta y la Fiba no quiere adaptarse plenamente a las de la NBA por orgullo. Mi opinión es que son estos los que tienen que ir cambiando porque el desbarajuste de normas no beneficia a nadie y menos a ellos. Solo me gustaría que se mantuviesen firmes en un tema, el de los pasos. La gracia de esto es botar, pasar y meter la pelota en el aro. Si nos quitan el botar no entendería las f¡diferencias entre mi deporte y el fútbol americano.

Ah! y yo soy de los que piensan que NUNCA habría que hacer la vista gorda con los pasos de salida porque SIEMPRE generan ventaja.

Publicat: Dl Set 20, 2010 9:49 pm

Un tema ben difícil el que toques! Jo no tinc especial amor per l'NBA i em toca irracionalment la pera que modifiquem les normes per equiparar-nos-hi.

Entenc, però, el desgavell que pot suposar algun cop el canvi de normes, però en aquest sentit em sembla molt més important el que comentaves a l'altre post al qual feies referència sobre el bàsket base -no l'havia llegit en el seu moment i m'ha fet molta gràcia- que en la relació Europa-NBA. Francament, no em treu el son si en quatre partits cada dos anys en els quals europeus i nordamericans competeixen resulta que hi ha un problema de disparitat de normes. Em sembla molt més rellevant la disparitat de normes entre bàsket base i categories superiors.

Dit això, crec s'ha de diferenciar entre normes equiparables i normes moooooolt difícils d'equiparar. Per mi, totes les que tenen a veure amb distàncies, dimensions, temps, són més o menys importants i equiparables en funció de si hi ha voluntat. Un tema molt diferent em sembla la qüestió dels passos -que de fet és el tema clau, no?-. En aquest cas, ja no es tracta només si m'agrada més la normativa NBA o FIBA, si no que em sembla que gairebé determinen esports diferents!!! Sí, ja sé que exagero una mica, però estic amb Lundegaard que el pas abans de votar sempre genera avantatge... i que a més, aquest és un element que interioritzes tant de petit, que no sé si podria cambiar un cop après a jugar... Dit d'una manera una mica còmica: si ara em diguessin que puc fer el pas abans de botar... no sabria fer-lo! Perquè no he après a jugar a bàsket així. Em puc adaptar als 6,75, als 24 segons, als 4 períodes... Però l'adaptació del tema passos em sembla un tema ben diferent i molt més difícil. Per suposat que es podria fer, però no suposa un canvi com la resta de canvis que podem arribar a considerar, no?